El Rey (II).

El rei ha patit un accident mentre estava de safari en Bostwana, caçant elefants. Ha patit una fractura de maluc que el mantindrà indispost durant algunes setmanes. El safari era una invitació d'un empresari sirià.

La gent que seguim l'evolució de l'economia global, arribem a albirar que, darrere els governs i de les institucions supranacionals que intenten regular les relacions econòmiques entre les nacions, s'endevinen interessos tan colossals com opacs, que es passen els esforços de racionalització i dignificació de la vida de les persones pel folre dels collons. És un món obscur i poderós, que sempre es mou entre bastidors, gens amic de les declaracions i de comissions de control, lluny dels focus i de les càmeres. No m'agrada aquesta realitat, tant de bo puguera la societat actual evolucionar i superar-la. Però la ingenuitat és molt perillosa en món actual.

Personalment, estic convençut que el rei fa un eficaç servei a la nació mantenint canals de comunicació amb esta esfera. Grans corporacions, monarquies àrabs, fundacions poderoses amb interessos no massa clars, holdings multinacionals, empresaris amb patrimonis descomunals... Si hi ha un món darrere les bambolines, convé hi estar present: una regata, un safari, certàmens i esdeveniments esportius... Són oportunitats per polsar de primera mà i amb els autèntics protagonistes còm va tot, per on van els tirs... Sense estridències, amb discreció i 'savoir fair'. Pense sincerament que el nostre rei cumplia representant el seu paper en aquest àmbit, tot i que esta activitat estava fora del general coneiximent de la ciutadania.

Molta gent s'ha indignat per no saber què fa el rei exactament. I demana tota la transparència a les seves activitats. Bo, és una petició legítima, però que pot acabar anul.lant una valuosa vía d'informació i d'actuació que, tal com està el nostre país actualment, no li convé obviar en absolut. Vegau si no el excel.lent contrat per a la construcció d'un tgv a Aràbia, per davant de la totapoderosa França.

Tot este discurs el faig des d'un axioma, una premisa que encara mantinc i que, sense ella, invalidaria tota aquesta reflexió: el rei sempre té present l'espírit de servei al seu país, és a dir, per Espanya, pels espanyols. Jo em senc representat i agraït per la seva tasca.

A l'hora de criticar al nostre monarca, no ens quedem únicament en la crosta superficial. Sigam capaços d'analitzar totes les variables socials que afecten la nostra realitat abans de fer la valoració final.