La comunicació escola família i entorn (I)

1. Bon dia. Vinc a entrevistar-me amb el professor del meu fill.

Des de la tasca docent amb els alumnes de Secundària, la relació entre el professor i els pares no ha de descuidar-se en absolut. La feina del professor es torna molt més efectiva si compta amb la complicitat de les famílies i s’aconsegueixen sincronitzar els esforços educatius des de cada àmbit: el familiar, l’escolar, el seu entorn...

En la inmensa majoria de les ocasions en què el professor tutor es reuneix amb els pares per tractar aspectes de l’educació dels seus fills, els temes a tractar són els habituals: cóm va en la classe, qué tal els resultats, algun problema amb companys... El professor dóna la informació que els pares podem complementar o puntualitzar en alguns aspectes i, si s’ha de millorar algun indicador, acorden els compromisos adequats que algunes setmanes més endavant revisaran. I poc més. El tutor haurà estat prenent nota al seu quadern de tot allò tractat amb l’entrevista, i que pot servir com a guió o recordatori en encontres posteriors. Els pares estaran agraïts per aquest interés al comprovar com el professor anota allò que han compartit, i que és pel bé del seu fill. Des de la meua experiència professional, aquesta ha sigut la tònica habitual en les meues entrevistes amb les famílies. 

Fins fa poc, en la majoria de centres escolars l'entrevista personal directa al centre era l'únic espai on pares i professors intercanviaven informació. Si no hi havia ninguna causa important, en dos o tres reunions al llarg de l'any ja estava tot donat. A més a més, l'actual difícil cojuntura laboral del país (atur, precarietat laboral, horaris allargats...) no invita precisament a les famílies a buscar temps d'encontre amb els educadors.

2. ¡Els pares anem a fer un grup de whatsapp del cole, que els nostres fills ja se l'han fet!

Les noves tecnologies han entrat de ple en les nostres vides. Concretament, les xarxes socials permeten una comunicació directa, fluïda i inmediata entre amics, familiars, companys, colegues... Els alumnes són uns autèntics devoradors d'aquest canal de comunicació.

Deixeu-me exposar-vos que la meva experiència familiar i professional en este àmbit és molt positiva. La majoria dels nostres xiquets comparteixen tasques escolars, aclareixen dubtes, fan feines de forma col.laborativa intercanviant informació i elaborant continguts. El meu major per exemple usa un joc bèl.lic amb joves d'altres països que, mira per on, el fan parlar en anglés més que qualsevol classe de repàs; la meua menuda segueix tots els detalls dels entrenaments del seu grup a través del mòbil, evitant telefonades innecessàries; els pares podem acordar distintes activitats relacionades amb la vida dels fills: el fútbol, la música, altres celebracions...I, quan he tingut ocasió, els contactes que he establit des del centre on impartisc la meva tasca docent amb les famílies han estat molt satisfactoris: inmediatesa, claretat, respecte...

¿Per què llavors hi ha tant de recel a l'hora d'implementar la relació escola-casa mitjançant les tecnologies de la comunicació? Perquè des dels mitjans de comunicació les notícies en este camp es refereixen quasi sempre a situacions negatives. Pel que fa a les xarxes socials, l'alarma social ofega qualsevol discurs innovador i optimista. Hi ha que prendre totes les cauteles, no importa el contexte.

I és que fàcilment tot este món pot desvirtuar-se i ser origen de situacions no recomanables. Les xarxes socials possibiliten mantindre una comunicació totalment informal i sense cap ingerència sobre qualsevol aconteiximent, qualsevol tema, i amb qualsevol intencionalitat. I molta gent entén que l'enorme llibertat que aquesta via de comunicació ofereix és sinònim d'impunitat. Els riscos són seriosos, i segur que podriem presentar un gran nombre de casos on situacions d'abús, assetjament, rumors malintencionats, etc. s'han produït mitjançant aquestes eines. Bo, en els nostres temps també passava tot açò (o no?), però llavors el món era d'una altra manera i pareixia que els pares teniem més control sobre la vida dels nostres fills, mentre que ara sembla que tot costa prou més d'abarcar. Ara les coses poden arribar molt més lluny.

3. Pues mira lo que m'han dit, i ja voràs com segurament encara és més gros.

Com en qualsevol àmbit, la vida del centre escolar genera situacions que no segueixen les pautes desitjades. Les més habituals són: resultats acadèmics insatisfactoris, relacions conflictives entre alumnes sense especial afinitat, lleus conculcacions al Pla de Convivència, etc. Quan es dóna una situació d'aquestes, sempre hi ha algun implicat amb una situació incòmoda que hauria de corregir: un alumne que ha de posar més ganes en la feina, companys que haurien de mostrar-se més amables o més empàtics, un professor que no aconsegueix reconduir alguna deficiència en el seu quefer docent, uns pares que no dediquen prou atenció o acompanyament als seus fills, etc.

I quan la sintonia entre el centre escolar, els alumnes i les famílies no va fina, és molt golós carregar-nos de raó davant els nostres semejants. I amb les xarxes socials ho tenim a pèl. Perquè aquestes es converteixen en una magnífica caixa de ressonància dels nostres arguments quan busquem lliurar-nos de la nostra responsabilitat. Els alumnes diran el que passa a la classe posant l'émfasi a allò que més els interesse, els pares contaran als seus amics amb nous arguments allò que els seus fills han dit a casa, etc... I ja sabem que cada vegada que es transmet una idea, es desvirtua d'alguna manera: permeteu-me que us pose un exemple amable amb aquest breu video de l'eclipse, de l'humorista Eugenio.

No vull dir amb tot açò que de portes cap a fora tot siga hostil contra el centre. Però quan es forma un corrent d'opinió negatiu, l'escola hauria de saber reaccionar amb prestesa i eficàcia, perquè ja sabem que mou més polseguera un cas dolent que no tota la resta positiva.

4. El col.legi també té whatsapp.

Un centre escolar ha de tindre ben greixats les seues vies de comunicació per eixir al pas d'aquelles informacions falses o si més no malintencionades. Quan des del centre es detecta una situació tòxica, és perquè aquesta ja porta dies rodant. Aleshores es fa una crida des de direcció a la comunitat educativa apel·lant la responsabilitat i el trellat de tots els seus membres, però poc més. Moltes vegades dins del col·legi es pren una postura de lamentació (amb les famílies passa el mateix), que no per ser certa deixa de ser pràcticament estèril, i que acaba perjudicant (els educadors i inclús les famílies) la il·lusió i les ganes de fer coses noves  amb els alumnes. I ells ho percebeixen, i els afecta més del que ens pensem.

Conclusió: els centres escolars han de perdre la por a les noves tecnologies: les han de fer servir per arribar a tots amb el seu missatge de servici a l'educació dels alumnes i de total col·laboració amb les famílies. Els professors hem de ser uns professionals amb unes habilitats socials on l'assertivitat i l'empatia són la clau per comunicar a les famílies tot allò que siga del seu interés. El col.legi ha de saber obrir-se a l'entorn, i interaccionar amb ell.

5. Epíleg

En un curs per al professorat(*) impartit per Alper Consultores, els ponents exposaren els següents quatre principis bàsics o lleis de la comunicació (Birkenbihl i Watzlawick), que són aplicables en qualsevol àmbit de relació:

1. No hi ha cap situació amb comunicació 0. Inclús la simple presència ja dóna a entendre coses. Fins i tot el silenci absolut.
2. En una comunicació, la realitat que compta és allò que el receptor entén, i no el que l'emissor ha dit. Perquè és allò que entén el receptor el que originarà un comportament o acció determinada.
3. L'emissor té la responsabilitat de que el receptor entenga correctament allò que se li ha transmet. Ha de saber estructurar el missatge adequadament, el.legir el canal i el codi més idoni, i escollir la millor ocasió per a la comunicació.
4. Cada comunicació implica un aspecte de contingut (àmbit racional) i un aspecte relacional (àmbit emocional), condicionant aquest últim al primer. Si els dos nivells estan en consonància, es reforcen mútuament i la comunicació és molt més efectiva. Per contra, en cas de conflicte el contingut emocional tindrà prioritat sobre el racional.

(*Gràcies, Encarna i Mª Ángeles)
(Última revisió: 9/03/2014)